Què passa quan algú mor sense haver atorgat testament?
Començarem per explicar què és un testament, per poder després comprendre què passa si es mor intestat.
El testament és aquella escriptura en la qual una persona decideix com vol distribuir tots els seus béns i drets quan mori. Segons el veïnatge civil que tingui el testador tindrà més o menys llibertat de testar en funció de com cada comunitat amb dret propi tingui regulades les llegítimes. Ens trobem, des de la regulació navarresa, que seria la més flexible o amb més llibertat de testar, a la regulació establerta pel Codi Civil, que podria ser un exemple de regulació restrictiva o amb poca decisió per part del testador sobre la disposició dels seus béns i drets.
En el dret civil català, que és el que amb més freqüència s’utilitza en aquesta Notaria, les llegítimes representen una quarta part de tots els béns i drets del testador, per la qual cosa de les restants tres quartes parts el testador podria disposar lliurement a favor de les persones físiques o jurídiques que desitgi. Podríem resumir molt ràpidament el testament com “unes instruccions de destinació i repartiment de tots els seus béns i drets”.
Quan algú mor intestat, “sense haver atorgat aquestes instruccions de repartiment”, com es decideix qui es queda amb quina part dels béns i drets que tenia el difunt? En aquest cas les notaries tenen encomanada la tasca de “crear unes instruccions de repartiment”. Són les actes de declaració d’hereus. Segons el veïnatge civil que tingués el difunt, el repartiment serà un o un altre de completament diferent, tot i que totes les regulacions civils tenen en comú que aquests béns queden a l’àmbit familiar més proper, i que en al cas que ningú dins d’aquest àmbit familiar més proper vulgui o pugui acceptar l’herència, aquesta serà deferida a l’administració autonòmica.
En el dret civil català, quan el difunt (al qual també s’anomena causant) estava casat o convivia en parella amb una altra persona (i no estava separat ni tan sols de fet), si el vidu o vídua (al que es coneix com a cònjuge supèrstit) o convivent en parella estable es presenta a la successió juntament amb fills del mort, poden presentar-se diverses opcions per “establir les instruccions de repartiment”. Una, potser la més habitual, és que el cònjuge supèrstit o convivent en parella estable quedi com usufructuari de tots els béns i drets del causant i els fills d’aquest quedin com hereus de la resta dels béns, en nua propietat, i per parts iguals, de tots aquests béns o drets. Una altra opció que pot presentar-se és que el cònjuge supèrstit o convivent en parella estable s’adjudiqui l’usdefruit de l’habitatge habitual o familiar i una quarta part alíquota de l’herència, adjudicant-se els fills per parts iguals i com hereus, la resta de l’herència.
Una altra especificitat del dret civil català és que si tots els fills del causant renuncien a l’herència en vida del cònjuge o del convivent en parella estable (i aquest és el progenitor comú), l’herència no es defereix als nets o ascendents del causant, sinó que quedaria íntegra per al cònjuge supèrstit o convivent en parella estable del causant.
Hi ha moltes altres possibilitats i/o situacions familiars que poden plantejar-se quan algú mor sense haver atorgat testament, per la qual cosa el millor és que vingui a la Notaria, estarem encantats d’ajudar-lo a trobar la solució que millor s’adapti a la seva situació familiar. De la mateixa manera, si encara som a temps, li animem que ens visiti a la Notaria per atorgar testament; és una escriptura molt econòmica, que resol bastants problemes, economitza temps i documentació per tramitar una acceptació d’herència, i encara no s’ha demostrat que fer testament sigui perjudicial per a la salut.
Recent Comments