“Noves maneres” d’adquirir propietats a Catalunya
Les compravendes, les herències i les donacions són les maneres més habituals d’adquirir béns i són molt conegudes per tots.
Avui parlarem d’una de les dues maneres d’adquirir que únicament s’apliquen a Catalunya i que poden ser realment interessants. Se les coneix de vegades com a tinences intermèdies i són la propietat compartida i la propietat temporal.
Van ser objecte de regulació el 2015 i van entrar en vigor el 24 d’agost d’aquell mateix any. La millor manera d’entendre la propietat compartida és explicant-la com una “compravenda per etapes”. El propietari de la finca, que en endavant serà el propietari formal, va venent quotes de propietat, que va adquirint el comprador, a qui s’anomenarà en endavant propietari material. En la primera escriptura s’instrumentalitza la compravenda compartida, establint el preu de venda, la forma de pagament d’aquest i fixant cada quant temps s’hauran d’anar escripturant les quotes de propietat que es vagin adquirint (que, com a mínim, seran d’un 10%). És perfectament possible pactar, a més, condicions resolutòries i qualssevol altres garanties que les parts desitgin posar.
Aquesta fórmula és realment molt interessant per adquirir una propietat, ja que pot arribar a possibilitar als compradors l’adquisició sense necessitat de contractar cap préstec hipotecari per finançar-la, atès que el fet que tot el que es pagui s’apliqui directament a pagar el preu de la compra abarateix en gran manera el cost que representa per al comprador.
A més, els impostos associats a la venda, tant per al comprador, com per al venedor, es van meritant a mesura que es van venent quotes de propietat, per la qual cosa aquestes despeses també es van produint de manera gradual. Mentre persisteix la situació d’indivisió sobre la finca, el propietari formal, encara que únicament tingui un 10% de propietat sobre aquesta, és l’obligat a pagar la integritat de tots els impostos que es meritin sobre la finca, així com, si escau, sobre les despeses de la comunitat de propietaris i és també el que té veu i vot a les juntes de comunitats de propietaris. A més, si el propietari material necessités finançament, la seva propietat material és perfectament hipotecable.
L’únic inconvenient és que, donat el desconeixement d’aquesta manera d’adquirir la propietat entre el públic en general, molts venedors són reticents i desconfien moltíssim d’aquesta forma de venda, a banda del fet que una gran majoria de venedors volen rebre el preu total de la venda de manera immediata.
Però recordin que com a venedors tenen a la seva disposició moltes maneres de protegir els seus interessos, com ara amb una condició resolutòria per falta de pagament.