SERVEIS

Acord entre cònjuges l’objectiu essencial del qual és fixar les normes que han de regir l’aspecte econòmic del matrimoni, respectant sempre les disposicions legals. Poden fer-se abans o després d’haver-se celebrat el matrimoni i és la manera adequada de pactar un règim econòmic diferent del règim que la llei estableix en primer terme.

Per tal que tinguin validesa s’han de fer en escriptura pública, amb l’assessorament imparcial del Notari, que haurà d’indicar quina és la manera més idònia de reflectir la voluntat dels cònjuges, així com els límits que marca la llei.

Reservi cita prèvia i vingui amb el seu document d’identitat original i en vigor

Per signar les capitulacions cal comptar amb la presència dels dos cònjuges, i si les capitulacions són posteriors a l’atorgament del matrimoni, hauran d’aportar, a més, el certificat de matrimoni. Quan vingui a la visita l’informarem de la resta de documentació que cal aportar, si escau.

Actualment es pot contreure matrimoni davant de Notari. L’expedient matrimonial previ haurà de ser tramitat pel jutge del registre civil competent, al qual s’haurà d’indicar que l’acte de celebració del matrimoni es realitzarà notarialment.
Els cònjuges poden divorciar-se de mutu acord (o separar-se) atorgant davant de Notari una escriptura pública, sempre que hagin transcorregut tres mesos des de la celebració del matrimoni i no existeixin fills menors d’edat o amb la capacitat modificada judicialment; si els fills són majors d’edat, hauran de consentir l’escriptura referida; en tot cas els cònjuges hauran d’estar assistits per un advocat, que pot ser el mateix per a tots dos.

Reservi cita prèvia i vingui amb el seu document d’identitat original i en vigor

Per al matrimoni davant de Notari caldrà, a més, aportar l’expedient prematrimonial i còpia del DNI dels dos testimonis; per a la separació i/o divorci caldrà aportar llibre de família, certificat de matrimoni, certificats d’empadronament dels cònjuges i conveni regulador preparat per l’advocat.

A Catalunya estan pràcticament equiparades als matrimonis pel que fa als seus efectes. Una de les maneres de constituir la parella és venint a la Notaria i atorgant una escriptura de parella estable.

Maneres de constituir una parella estable

• Sense necessitat d’escriptura, si la parella porta convivint de manera ininterrompuda durant més de dos anys o tenen un fill en comú.
• Atorgant escriptura de Parella Estable davant de Notari, sense que sigui necessari un temps mínim de convivència.

Qui pot formar una parella estable?

La regulació legal diu que no poden constituir-la:

• Els menors d’edat no emancipats
• Els parents en línia recta o col·lateral dins del segon grau
• Els casats i no separats de fet
• Els qui convisquin en parella amb una altra persona

Llistat de documentació bàsica

• DNI o passaport en vigor
• Certificat d’empadronament al mateix domicili

Inscripció en el Registre de Parelles Estables

La inscripció és voluntària i la Notaria es pot encarregar de sol·licitar-la per via telemàtica.

Es tracta de documents notarials que permeten preveure en vida una sèrie de situacions que poden afectar a un mateix i a les persones més properes de l’entorn familiar.

• Els poders preventius s’atorguen en previsió d’una futura incapacitat. És un document molt útil a la pràctica ja que evita haver d’incapacitar la persona i anomenar-li un tutor per via judicial, amb el cost i temps que això suposa. Amb el poder un mateix pot decidir qui l’ha de representar si es donés el cas.
• Nomenament de tutor en escriptura pública i respecte als fills menors d’edat o amb capacitat modificada judicialment, de manera que en cas de ser necessari nomenar un tutor per a ells per falta dels titulars de la pàtria potestat, el jutge que conegui el cas cridi en primera instància per ocupar el càrrec de tutor a la/es persona/es que s’hagin designat en aquest document.
• Autotutela: nomenament de tutor per a un mateix, en cas de ser sotmès en un moment futur a un procés judicial d’incapacitació.
• Testament vital o voluntats anticipades és el document en virtut del qual una persona decideix i estableix les pautes que s’hauran de seguir en cas de trobar-se en una situació que no li permeti expressar-les per ella mateixa i nomena un interlocutor que traslladi a l’equip mèdic aquestes instruccions.